APRENDRE PER COMPETÈNCIES

El terme competència, ve del món de l’empresa degut a l’impossibilitat per parts d’alguns individus, els quals disposaven d’un gran nombre de títols i coneixements, de ser capaços de resoldre problemes nous que sorgeixen a la vida empresarial. A la entrada anterior, la creativitat competencial, em referia a que l’escola a d’oferir un aprenentatge perquè l’alumne pugui desenvolupar solucions pràctiques a la vida quotidiana, es a dir, també al món empresarial on desenvolupar la seva feina amb creativitat davant nous reptes. L’objectiu per tant de l’escola és formar per a la vida.

Zabala, educador, escriptor i conferencista, a la xarrada al ClubDiario de Ibiza, ens mostra la formació integral com una idea utòpica però imprescindible. Encara que els recursos són insuficients i el currículum que cal aplicar és molt extens, els coneixements adquirits per part del professorat, fa possible avançar en aquest sentit de formació integral de l’alumne.

Personalment crec que els moviments legislatius que es duen a terme en part, cauen en l’error de pensar que el model d’escola de les dècades del 60, 70 i 80, el qual va ser exitós en alguns aspectes, serveix com a exemple per tornar a instaurar-lo en l’actualitat. Però la societat és completament diferent i necessitem un model regenerat que sorgeixi de la creativitat intel·lectual i competencial dels educadors i legisladors. Encara que no obvio la necessitat de treure profit a les bones vivències de l’escola tradicional. Així com Zabala afirma, no es tracta de trencar, es tracta d’aprofitar lo fet fins ara per impulsar el camí al nou ensenyament inclusiu.

La pizza solidària! #edubateMA

Una foto publicada por @cferrers13 el Nov 11, 2014 at 7:13 PST

Font pròpia.

Zabala, al seu llibre 11 ideas claves, Como aprender y enseñar por competencias , ens marca les competències en 4 parts: un domini del coneixement, una aplicació del procediment, una sensibilitat actitudinal, i una finalitat amb fets. Es a dir, la competència s’hauria d’assolir amb aquestes 4 passes per a què es puguin incorporarçse a la vida adulta de manera satisfactoria. No servirà per res si un alumne sap què és ser solidari i desprès no ho demostra amb els fets, passant per un procediment, i tenint una capacitat de sensibilitat per les altres persones que conviuen amb ell. No servirà per res saber dividir per a repartir una pizza entre 4 persones, si desprès aquesta problemàtica matemàtica ho aplica a la vida real sent una persona egoista i menjant-se ell tota la pizza demostrant la seva insolidaritat.

És indispensable que l’equip docent es reuneixi per crear un programa on impulsar de manera coordinada diferents metodologies per desenvolupar l’ensenyament de competències. On es puguin treballar coneixements significatius, complexes, que tinguin un caràcter procedimental, que mostrin una transversalitat i interactivitat i tot a la vegada. Que les activitats didàctiques s’organitzin i puguin ser reflexionades per a la utilització a la vida real. A més, en la meva opinió, s’hauria d’aprofitar molt més l’entorn on es cada escola per treballar en ell de primera mà. Sortir de l’escola per interrelacionar-se, així com també utilitzar aquestes infinites possibilitats que tenen les noves tecnologies per poder agregar habilitats competencials als nostres alumnes que els doni un enfocament globalitzador.

Adjunto a continuació un video que encara que té caràcter còmic ens obre una realitat de la continua evolució  de l´educació.